La cinquena campanya d’excavacions del castell templer d’Algars de Batea (Terra Alta) ha posat al descobert una troballa excepcional. Els arqueòlegs han localitzat tres fragments d’esteles ibèriques amb símbols i llances gravades. És la primera vegada que se’n troben i documenten a les Terres de l’Ebre i la troballa confirma “les sospites” que al castell d’Algars hi havia hagut un assentament ibèric. Les esteles estan gravades en pedres que s’haurien reaprofitat per construir la fortificació medieval de segle XIII, estratègica per a l’orde templer entre Catalunya i Aragó. L’Ajuntament de Batea reconstruirà el castell d’Algars. La primera fase està a licitació i inclou refer tres dels cinc arcs que s’han recuperat amb les excavacions.
Els fragments d’esteles ibèriques són “un descobriment inèdit” en aquest sector geogràfic del sud de Catalunya. Com ha explicat l’arqueòleg i codirector de les excavacions del castell d’Algars de Batea, Pere Rams, hi ha una quarantena d’esteles iberes documentades entre el Matarranya, el Baix Aragó i el Baix Aragó-Casp, però a la part catalana no se n’havia trobat mai cap. “És una troballa excepcional“, ha destacat.
Les esteles són pedres sorrenques rectangulars, d’uns 80 centímetres d’alt i 60 centímetres d’ample, amb la cara frontal gravada. Daten d’entre els segles III i I aC. Els tres fragments trobats a Batea, que podrien formar part d’una única estela, tenen gravades sanefes amb la forma de ‘X’ i unes grans llances, “simètriques i alineades“. Rams ha descrit que aquestes astes dibuixades a la pedra podrien representar “els caps de la tribu”.
A les esteles ibèriques és habitual representar “símbols solars, cavalls i genets, o escriptura ibèrica“. “El problema del món iber és que, com no s’ha llegit l’escriptura ibèrica, no se sap bé la funcionalitat de les esteles ni si eren per a marcar territoris o per a delimitar els poblats. Sí que sempre estan representades amb símbols guerrers“, ha detallat l’arqueòleg bateà. “Tant els genets i els cavalls com les llances representen l’elit que formaven part d’aquests poblats ibèrics“, ha afegit. Tampoc s’ha pogut determinar si són esteles ibèriques funeràries o d’un espai de ritual. Els fragments es traslladaran al Museu de les Terres de l’Ebre per a la conservació i estudi.
Assentament iber confirmat
Al castell d’Algars se sospitava que hi havia hagut un poblat iber. En excavacions anteriors s’havien trobat restes de ceràmica en superfície, però “un element tan significatiu com és una estela ibèrica, demostra que aquí hi havia un assentament. No van portar els fragments d’un altre lloc, sinó que els tenien aquí i els van reaprofitar“, ha defensat Rams. En concret, entorn del castell s’hi ha trobat ceràmica a mà amb cordons amb digitacions i incisions, ceràmica ibèrica de pasta tricolor, llisa i amb decoració pintada, i ceràmica comuna íbero-romana. Amb aquests indicis ja s’havia apuntat que la fortificació templera va transformar alguna “construcció castral anterior, possiblement andalusina, que al seu torn s’hauria assentat sobre una construcció baix imperial, ibèrica i del Bronze Final“.
“Els templers van aplanar el turó per fer el castell. Si hi havia restes arquitectòniques ibèriques o islàmiques, perquè el castell d’Algars s’assenta sobre un castell islàmic anterior, serà difícil que trobéssim més restes“, ha lamentat el codirector de les excavacions. Rams no descarta que en els vessants del turó es puguin trobar més vestigis ibers “llançats” en la construcció del castell medieval, però caldrà esperar a la reconstrucció i estabilització de l’edificació templera per fer futures campanyes d’excavacions.
Un castell medieval enterrat
Els fragments d’esteles iberes s’han trobat sota arcades interiors del castell medieval d’Algars. La primera referència escrita de la fortificació és de 1153, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, dona als templers la fortalesa i la sotscomanda d’Algars així com el castell de Batea. Està construït a la part més alta d’un turó dominant en un dels meandres del riu Algars, a la riba dreta, amb una visió privilegiada de la vall de Sant Joan, una via natural de comunicació entre Catalunya i Aragó. El castell ocupa la cota superior (303–309 m), mentre que l’antiga capella castral està una mica més avall (cota 280 m).
En la cinquena campanya d’excavacions s’ha completat la recuperació de tota la plataforma superior del castell. S’ha prioritzat la part sud, “que serà objecte de la restauració arquitectònica“, i s’ha excavat la torre nord-oest. L’edificació principal té una planta d’uns 355 metres quadrats, protegida per murs (camisa defensiva) que estaven construïts amb carreus més petits, disposats uns cinc metres més avall i conforma un espai de ronda i primer nivell de defensa. A la part nord, al recinte inferior o albacar, es conserven vestigis d’altres construccions auxiliars, com la capella i la rectoria.
Rams detalla que el castell d’Algars era el primer element defensiu “i significatiu” dels dominis de l’orde militar de Miravet, “un element de poder” amb unes dimensions sorprenents. “Sempre havíem pensat que era un petit castell amb una torre i una arcada. A la documentació antiga no es parla de com era i hem passat d’un castell d’una arcada a un de sis“, destaca l’arqueòleg. “És més gran i monumental del que pensàvem. Interpretàvem que una part era com un pati d’armes, i ara resulta que aquest pati d’armes està compartimentat en diferents arcades. Per tant, és un espai molt més gran i tancat“, ha explicat.
Se sap que un petit destacament de monjos templers feien la vida a la riba del riu Algars, en uns edificis pairals amb molí d’oli i molí de farina. Al castell s’hi feien tasques de vigilància i d’avís quan es produïen atacs. La seva disposició encara és difícil de resoldre. “Es va anar abandonant progressivament i això fa que no trobéssim massa material arqueològic significatiu. Inclús falten moltes pedres que pensem que es van reaprofitar per ampliar la capella de Sant Joan, als peus del castell. Amb els anys, les pedres tombades del castell i la muralla es van aprofitar per construir masies a la zona dels Algars o inclús cases a Batea“, ha contat.
La reconstrucció
Les excavacions del castell d’Algars van començar el 2017 codirigides per Pere Rams i Josep Maria Pérez. La intervenció la va impulsar l’Ajuntament de Batea i s’han fet cinc intervencions (2017,2018, 2023, 2024 i 2025). Les restes formen una construcció de planta trapezoidal (gairebé triangular), ja que el costat oriental és molt curt. Els treballs han comptat amb finançament de la Diputació de Tarragona i la Generalitat. El consistori compta ara amb un ajut de Cultura, de 200.000 euros, que es destinarà a reconstruir la fortificació medieval. El projecte està en procés de licitació i inclou refer tres dels cinc arcs interiors que s’han localitzat. També s’iniciaran els treballs de restauració de la sagristia, al costat de la capella.
El castell d’Algars és Bé Cultural d’Interès Nacional i també està declarat un Espai de Protecció Arqueològica del terme municipal de Batea. El regidor de Cultura de Batea, Xavier Galcerà ha remarcat que es recupera “un important patrimoni històric i cultural“, que serà també un destacat actiu turístic del municipi. “Sempre havíem vist unes runes i un arc, sabíem que havia sigut un castell, però amb anys d’excavacions ara recuperem una estructura consolidada. Reconstruir-lo és important perquè és el primer castell templer -a la zona-. Té un valor també històric per a Catalunya“, ha remarcat Galcerà.
 ha posat al descobert una troballa excepcional){kind=link}